Parlem d'AUTISME...

QUÈ ÉS L'AUTISME?

L'autisme és la enfermetat més comuna dins del grup de trastorns del desenvolupament, conegut com a trastorns de l'espectre autista. L'autisme es caracteritza per una escassa interacció social, problemes en la comunicació verbal i no verbal, activitats e interessos gravement limitats, inusuals i repetitius.

PERO... SABEM QUINA ÉS LA CAUSA?

Els científics no estan segurs sobre la causa de l'autisme, però és probable que tant la genètica com el entorn, juguen un paper en açò. Els investigadors han identificat diversos "genes" asociats amb aquest trastorn. Estudis sobre persones amb autisme han trobat irregularitats en varies regions del cervell. Altres estudis sogerixen que la gent amb autisme té nivells anormals de serotonina o algún altre neurotransmisors en el cervell. Estes anormalitats sugerixen que l'autisme podria resultar de la interrupció del desenvolupament normal del cervell en una etapa temprana del desenvolupament fetal, causat per defectes en els gens que controlen el creixement del cervell i que regulen el mode en que les neurones es comuniquen entre elles.

HI HA CURA PER A L'AUTISME?

No existeix la cura per a l'autisme. Les terapies i intervencions conductuals estan disenyades per a remediar símptomes específics i poden otorgar una milloria sustantiva. El plà ideal de tractament coordina terapies i intervencions que tenen com a blanc, les principales símptomes de l'autisme: problemes d'interacció social i comunicació verbal i no verbal, i rutines i interesos obsessius o repetitius. La majoria dels profesionals concorden en que mentre més temprana siga la intervenció, millor.

COM IDENTIFICAR L'AUTISME A L'INFÀNCIA?
L'autisme és un trastorn infantil que sol donar-se preferentement en els xiquets que en les xiquetes.
Les habilitats d'un nen autiste poden ser altes o baixes depenent tant del nivell de coeficient intelectual com de la capacitat de comunicació verbal.

QUIN ÉS EL PERFIL D'UN XIQUET AUTISTA?
Un nen autista té una mirada que no mira però que traspassa. En el lactant, es pot observar un balbuceo monòton del soroll, balbuceo tardío, i una falta de contacte amb el seu entorn, així com d'un llenguatge gestual. No seguix a la mare i pot entretenir-se amb un objete sense saber per a qué servix.
En l'etapa preescolar, el nen es mostra extrany, no parla. Li costa assumir el jo, i identificar als demés. No mostra contacte de ninguna manera. Poden presentar conductes agresives, inclús a sí mateixa...
Els autistes amb un alt nivell funcional poden repetir els comercials de la televisió o dur a terme rituals complexos al anar-se'n a dormir. En l'adolescència, es diu que 1/3 dels autistes solen sofrir atacs epilèptics, lo cual fa pensar en una causa nerviosa.


Espere que ara sàpigues alguna cosa més sobre l'autisme. Amb aquesta breu informació i amb el video que hi ha en la entrada del dia 5 de novembre, espere haver-te ajudat en aquest tema de l'autisme.


ACÍ US DEIXE UN ENLLAÇ MOLT INTERESSANT SOBRE QUÈ ÉS EL SÍNDROME D'ASPERGER, DE QUÈ TRACTA, LES DIFERÈNCIES QUE TÉ AMB L'AUTISME... si estàs interessat, soles has de fer CLICK ACÍ:
http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.institutosantateresadejesus.org/autismo.jpg&imgrefurl=http://www.institutosantateresadejesus.org/masauto.htm&h=252&w=300&sz=19&hl=es&start=18&usg=__L1bXeSgJTO1osZivPfPDOWyg-Yo=&tbnid=8dnGrdlW4MEP4M:&tbnh=97&tbnw=116&prev=/images%3Fq%3Dni%25C3%25B1o%2Bautista%26gbv%3D2%26hl%3Des

Vídeo informatiu sobre l'AUTISME

M'agradaria que vegereu aquest vídeo sobre les discapacitats humanes, en especial, parla de L'AUTISME.
En aquest vídeo, podem sentir una explicació sobre què és i què suposa aquest transtorn, podem veure el desenvolupament d'un xiquet autista, la intervenció dels mestres i especialistes, com educar-los i redirigir-lis cap a una educació adequada...

He volgut posar este vídeo perquè crec que la gent no tenim la suficient consciència ni la informació necessària sobre aquest tipus de transtorn, i amb açò, pretenc la conscienciació de la gent i sobre tot de les mestres per a que en un futur, puguem saber com tractar a aquestos nens a l'escola.

Hem de pensar amb els demés i tindre més cura en educar als nens amb discapacitats, ja siguen físiques o mentals.

(http://www.youtube.com/)

Després d'açò... què penses? Jo crec que amb empatia, afecte, ajuda i comprensió cap a ells, podem ajudar-los a que se senguen protegits i atesos, i així és una forma d'escoltar-los i de conviure amb ells per a ajudar-los en el seu procés d'aprenentatge.

Acudits per a tots... preparat per a riu-te?

Parlem d'educació especial i d'integració escolar:

Abans, teniem una educació segregada i separada de l’escola ordinària a una educació especial integrada en el sistema educatiu mitjançant programes educatius individualitzats, adaptats a les necessitats especials.

L'Educació Especial és aquell alumnat que presenta un tipus de deficiència o dificultat d’aprenentatge, però això no lleva a que aquestos nens no reben una educació; sinò, tot el contrari: ha de tindre el mateix tipus de vida normal i rebre la mateixa ensenyança que qualsevol altre xiquet o xiqueta de la mateixa edat. Açò comporta acceptar que tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions que la resta (tant en l’àmbit social com educatiu) i acceptar un model de centre o un projecte educatiu que responga a una valoració positiva de les diferències humanes i oferisca els mitjans educatius necessaris per a una atenció adequada.

Entre tots, hem de promoure per LA INTEGRACIÓ ESCOLAR, és a dir, hem de lluitar per un procés educatiu que unifique l'educació especial amb la dels altres xiquets i xiquetes. Per tant, s'ha d'educar a tots sense veure si tenen alguna deficiència o no, és a dir, tot l'alumnat amb necessitats educatives especials o sense.

Amb aquest breu comentari, vull que la gent, en especial, les futures mestres (com jo) ens adonem d'aquesta situació, i lluitem per fer una educació per a tots, independentment de les dificultats que puguem trobar en els xiquets.

Hem de lluitar per la diversitat, per la integració i per "una educació sense barreres"!

Cançonetes per als infants!!!

He intentat agafar algunes cançonetes mítiques i de la nostra infància per a recordar-les, i a més, per a intentar RECUPERAR a les aules d'infantil aquestes cançons!!!

"EL PATIO DE MI CASA"
T'en reordes d'esta cançoneta????

"EL COCHERITO LERE"

"AL PASAR LA BARCA"

Disfruta amb aquestes fotos!!

(Si vols gaudir de música mentre que veus les fotos... pulsa a l'altaveu!!!)

Visit www.moblyng.com to make your own!

L'educació més enllà de l'escola!

La paraula EDUCACIÓ sempre està present en les nostres vides, és algo fonamental per a la formació de qualsevol persona. Educar i ensenyar als més petits és construir el futur. Gràcies a l’educació som persones educades i formades per a conviure totes juntes en una mateixa societat.
Hem de tindre una cosa clara: qui educa? Solament l’escola? Donc jo pense que no, hauria de ser una combinació i unió entre escola-família-i-espais fora de l’escola.
Les famílies són fonamentals per al desenvolupament del nen i per al seu aprenentatge, sobretot en els primers anys d’aprenentatge. La família actúa com a medi pel qual el xiquet té una interacció constant amb el medi social que l’envolta. A més, la família hauria d’encarregar-se d’ensenyar i educar als seus fills en valors, normes, conductes…
A més, hem d’educar més enllà de l’escola. Fora de l’escola també els nens poden adquirir coneixements relacionats amb la vida social, “el compartir amb els altres”, el espai d’oci, activitats extraescolars...
Peró... saben en les escoles realment què educar?
L’educació està basada en valors, i a les escoles s’han d’ensenyar valors tant morals, com conductuals, com aptitudinals, com emocionals…
Els primers anys de vida dels xiquets són fonamentals, ja que és l’oportunitat on pots ensenyar-li coses i estimular-lo per a que puga desenvolupar la seua autonomia personal, motora, per a que puga adquirir un llenguatge i un pensament i una evolució socio-afectiva. Per tant, s’ha d’atendre a les necessitats dels més menuts (entre 0 y 6 anys) per a assegurar el seu desenvolupament global, empleant estratègies i recursos lúdics i dinàmics.

“Mai hem d’oblidar que els xiquets són els protagonistes

de la seua pròpia formació.”

Cada nen és el protagonista de la seua educació, de la seua vida, de les seues decisions. Les mestres sols s’encarreguen de guiar-lis ”el camí cap a l’educació” i d’ajudar-los i escoltar-los sempre que faça falta.

Qui havia dit que era senzill?

Sols has de veure el video i opinar... QUI HAVIA DIT QUE TREBALLAR AMB XIQUETS ERA UNA TASCA FÀCIL?




Centre:CREDAV Jordi Perelló
Població:Sabadell
Nivell educatiu:Infantil
Durada: 10'
Descripció:
El CREDAV Jordi Perelló duu a terme una tasca molt interessant: en aquesta pràctica, es descriu la importància de la implicació de les famílies en l'adquisició del llenguatge dels nens amb sordesa de 0 a 3 anys.
Es detallen les diferents actuacions que es porten a terme: la formació específica adreçada a les famílies i el funcionament de les sessions logopèdiques.



PULSA AQUÍ PER A VEURE EL VIDEO:



video extret de la pàgina web: http://www.xtec.es/practicomp/autonomia/practiques/credavjordiperello.htm

Ser mestra d'educació ESPECIAL és una tasca molt gratificant, bonica, afectuosa... on ajudes als nens a "tornar a viure de nou", i als pares els ajudes i els "obris portes d'esperança cap al futur del seu fills" que abans potser s'havien perdut.

De veritat valores la vida d'un nen? creus que ha de rebre una educació?

Els xiquets també tenen drets i hem de respectar-los.

Com a futura mestra, he aprés que no hi ha res més important que la vida dels nens. Nosaltres, les mestres d'infantil, som les responsables del seu desenvolupament, tant a nivell emocional, com a nivell físic, com a nivell psicològic... Som en certa mesura, les principals responsables de la seua educació. Som nosaltres les que hem de fer de patró o model a seguir, ells ens imiten, ens copien... per tant, hem de ser un clar exemple per a ells, per això, la nostra conducta a l'aula ha de ser la més correcta possible.

No hem d'oblidar que com a mestres d'infantil, tots els nens , (tinguen deficiències o algun problema o no), tots han de rebre la mateixa atenció, el mateix respete.... pero sobretot, la MATEIXA EDUCACIÓ. No importa si un nen és sord, és mut, té problemes a les extremitats.... Tot el contrari, amb més raó hem d'enseyar-lo a adquirir els coneixements i ensenyar-lo a formar-se com a persona.

EDUCACIÓ PER A TOTHOM!

Realment som conscients?

pense que no som conscients del que fem! Aquesta gent té alguna deficiència i la gent no té empatia ninguna i no és capaç de donar-li ajuda? Però en quina societat vivim ara?

Pense que amb aquest video, puc fer que la gent que no veu estes coses tan importants, les veja i siga suficientment empàtic, amable, respetuós, amic, sociable, comprensiu... com per a ajudar a aquestes persones que tenen alguna deficiència.

Crec que no ens adonem de la falta que lis fem a aquestes persones. Esta clar que l'educació especial es practica a l'escola per als nens amb aquestes capacitats, però a més, la societat en general, hauria de parar més esment i oferir-lis les necessitats suficients per a poder desenvolupar-se amb més soltura.

Però també necessiten de la nostra ajuda. A nosaltres no ens costa res donar-li la mà a una persona que vol passar per un pas de vianants, amb problemes de vista; o bé ajudar a una persona amb problemes físics de les extremitats superiors, a obrir-li el contenidor per a que tire la brossa... Són petites accions que per a ells significa molt. No tenim perquè apartar-los de la nostra societat, ni discriminar-los... tot el contrari, hem d'apostar per la seua total INTEGRACIÓ tant a les escoles com a la vida diària.

HEM DE POSAR-NOS EN EL LLOC DE L'ALTRE.

HEM DE SER EMPÀTICS.

TOTS TENIM ALGUNA DISCAPACITAT I POTSER LA NOSTRA SIGA NO ADONAR-NOS DE QUE PODEM CANVIAR LA SITUACIÓ.

(Espere que us haja servit d'alguna cosa)