EDUCACIÓ PER A TOTHOM!

Realment som conscients?

pense que no som conscients del que fem! Aquesta gent té alguna deficiència i la gent no té empatia ninguna i no és capaç de donar-li ajuda? Però en quina societat vivim ara?

Pense que amb aquest video, puc fer que la gent que no veu estes coses tan importants, les veja i siga suficientment empàtic, amable, respetuós, amic, sociable, comprensiu... com per a ajudar a aquestes persones que tenen alguna deficiència.

Crec que no ens adonem de la falta que lis fem a aquestes persones. Esta clar que l'educació especial es practica a l'escola per als nens amb aquestes capacitats, però a més, la societat en general, hauria de parar més esment i oferir-lis les necessitats suficients per a poder desenvolupar-se amb més soltura.

Però també necessiten de la nostra ajuda. A nosaltres no ens costa res donar-li la mà a una persona que vol passar per un pas de vianants, amb problemes de vista; o bé ajudar a una persona amb problemes físics de les extremitats superiors, a obrir-li el contenidor per a que tire la brossa... Són petites accions que per a ells significa molt. No tenim perquè apartar-los de la nostra societat, ni discriminar-los... tot el contrari, hem d'apostar per la seua total INTEGRACIÓ tant a les escoles com a la vida diària.

HEM DE POSAR-NOS EN EL LLOC DE L'ALTRE.

HEM DE SER EMPÀTICS.

TOTS TENIM ALGUNA DISCAPACITAT I POTSER LA NOSTRA SIGA NO ADONAR-NOS DE QUE PODEM CANVIAR LA SITUACIÓ.

(Espere que us haja servit d'alguna cosa)

Vivències privilegiades? El perquè d'aquest títol al meu blog

Vull ser mestra!

Com a una opinió personal he de dir que tinc una "espineta clavada" des de fa temps quan la gent em pregunta... què estudies? i jo lis conteste: magisteri d'infantil... i em responen amb un insignificant i pobre "ah!" Aleshores... ara em pregunte jo: per què? pensen que és molt senzill ser mestra d'infantil? per què ho veuen malament i de alguna forma ho menyspreen?

Crec que no hi ha millor tasca que ser mestra i més encara d'infantil. Us diré moltes raons:

- On millor que en una escola veuré un desfile de moda a diari?
- En quin lloc em diran que estic guapa encara que em visca de la mateixa manera tots els dies?
- On, sinò en una escola, m'abraçarien personetes dient-me que em volen?
- En quina altra part podria jo olvidar-me de les meues penes perquè he d'atendre a la dels altres?
- Qui més que jo rebrà més flors a diari?
- On millor que en una escola podria guiar les primeres lletres dels xiquets, que alomillor algun dia escriuen un llibre?
- En quin altre lloc veuré milers i milers de rialles cada estona?
- En quin lloc el rebran amb els braços oberts només per faltar dos dies?...

La resposta és molt evident:
Sols en una escola i amb XIQUETS és on reps TOTES AQUESTES VIVÈNCIES PRIVILEGIADES. No tot el món pot compartir i veure aquestos moments, els primers moments del desenvolupament dels xiquets... És una sensació molt gratificant i una vivència privilegiada que de vegades, ni els propis pares dels nens se n'adonen.
I d'ací és d'on ve el títol que li he posat al meu blog.

Salutacions i gràcies!!! :)
Hi ha gent que no valora la tasca important que té una mestra, però he de dir i vaig a intentar amb aquest blog, concienciar a les persones...

¡¡¡Benvinguts al meu blog!!!

Hola a tots!!!

He creat ja el meu blog. Aquest serà el primer que faig i vaig a enfocar-lo al tema de l'educació.

En ell, apareixeran vídeos interessants sobre educació en les aules i informació necessària sobre l'educació especial, enllaços i materials o recursos útils per a posar-los en pràctica a l'aula, opinions i reflexions pròpiess... etc.

Si creus que el meu blog et pot interessar i el pot a més, aportar informació de cert interés didàctic... NO DEIXES D'ENTRAR A VISITAR-LO i veure les novetats que hi afegiré!!!

Si voleu aportar-me alguna idea per a posar al meu blog... si m'agrada la tindré amb compte! :)

¡¡¡Gràcies per visitar-me!!!