Acudits per a tots... preparat per a riu-te?

Parlem d'educació especial i d'integració escolar:

Abans, teniem una educació segregada i separada de l’escola ordinària a una educació especial integrada en el sistema educatiu mitjançant programes educatius individualitzats, adaptats a les necessitats especials.

L'Educació Especial és aquell alumnat que presenta un tipus de deficiència o dificultat d’aprenentatge, però això no lleva a que aquestos nens no reben una educació; sinò, tot el contrari: ha de tindre el mateix tipus de vida normal i rebre la mateixa ensenyança que qualsevol altre xiquet o xiqueta de la mateixa edat. Açò comporta acceptar que tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions que la resta (tant en l’àmbit social com educatiu) i acceptar un model de centre o un projecte educatiu que responga a una valoració positiva de les diferències humanes i oferisca els mitjans educatius necessaris per a una atenció adequada.

Entre tots, hem de promoure per LA INTEGRACIÓ ESCOLAR, és a dir, hem de lluitar per un procés educatiu que unifique l'educació especial amb la dels altres xiquets i xiquetes. Per tant, s'ha d'educar a tots sense veure si tenen alguna deficiència o no, és a dir, tot l'alumnat amb necessitats educatives especials o sense.

Amb aquest breu comentari, vull que la gent, en especial, les futures mestres (com jo) ens adonem d'aquesta situació, i lluitem per fer una educació per a tots, independentment de les dificultats que puguem trobar en els xiquets.

Hem de lluitar per la diversitat, per la integració i per "una educació sense barreres"!

Cançonetes per als infants!!!

He intentat agafar algunes cançonetes mítiques i de la nostra infància per a recordar-les, i a més, per a intentar RECUPERAR a les aules d'infantil aquestes cançons!!!

"EL PATIO DE MI CASA"
T'en reordes d'esta cançoneta????

"EL COCHERITO LERE"

"AL PASAR LA BARCA"

Disfruta amb aquestes fotos!!

(Si vols gaudir de música mentre que veus les fotos... pulsa a l'altaveu!!!)

Visit www.moblyng.com to make your own!

L'educació més enllà de l'escola!

La paraula EDUCACIÓ sempre està present en les nostres vides, és algo fonamental per a la formació de qualsevol persona. Educar i ensenyar als més petits és construir el futur. Gràcies a l’educació som persones educades i formades per a conviure totes juntes en una mateixa societat.
Hem de tindre una cosa clara: qui educa? Solament l’escola? Donc jo pense que no, hauria de ser una combinació i unió entre escola-família-i-espais fora de l’escola.
Les famílies són fonamentals per al desenvolupament del nen i per al seu aprenentatge, sobretot en els primers anys d’aprenentatge. La família actúa com a medi pel qual el xiquet té una interacció constant amb el medi social que l’envolta. A més, la família hauria d’encarregar-se d’ensenyar i educar als seus fills en valors, normes, conductes…
A més, hem d’educar més enllà de l’escola. Fora de l’escola també els nens poden adquirir coneixements relacionats amb la vida social, “el compartir amb els altres”, el espai d’oci, activitats extraescolars...
Peró... saben en les escoles realment què educar?
L’educació està basada en valors, i a les escoles s’han d’ensenyar valors tant morals, com conductuals, com aptitudinals, com emocionals…
Els primers anys de vida dels xiquets són fonamentals, ja que és l’oportunitat on pots ensenyar-li coses i estimular-lo per a que puga desenvolupar la seua autonomia personal, motora, per a que puga adquirir un llenguatge i un pensament i una evolució socio-afectiva. Per tant, s’ha d’atendre a les necessitats dels més menuts (entre 0 y 6 anys) per a assegurar el seu desenvolupament global, empleant estratègies i recursos lúdics i dinàmics.

“Mai hem d’oblidar que els xiquets són els protagonistes

de la seua pròpia formació.”

Cada nen és el protagonista de la seua educació, de la seua vida, de les seues decisions. Les mestres sols s’encarreguen de guiar-lis ”el camí cap a l’educació” i d’ajudar-los i escoltar-los sempre que faça falta.

Qui havia dit que era senzill?

Sols has de veure el video i opinar... QUI HAVIA DIT QUE TREBALLAR AMB XIQUETS ERA UNA TASCA FÀCIL?




Centre:CREDAV Jordi Perelló
Població:Sabadell
Nivell educatiu:Infantil
Durada: 10'
Descripció:
El CREDAV Jordi Perelló duu a terme una tasca molt interessant: en aquesta pràctica, es descriu la importància de la implicació de les famílies en l'adquisició del llenguatge dels nens amb sordesa de 0 a 3 anys.
Es detallen les diferents actuacions que es porten a terme: la formació específica adreçada a les famílies i el funcionament de les sessions logopèdiques.



PULSA AQUÍ PER A VEURE EL VIDEO:



video extret de la pàgina web: http://www.xtec.es/practicomp/autonomia/practiques/credavjordiperello.htm

Ser mestra d'educació ESPECIAL és una tasca molt gratificant, bonica, afectuosa... on ajudes als nens a "tornar a viure de nou", i als pares els ajudes i els "obris portes d'esperança cap al futur del seu fills" que abans potser s'havien perdut.

De veritat valores la vida d'un nen? creus que ha de rebre una educació?

Els xiquets també tenen drets i hem de respectar-los.

Com a futura mestra, he aprés que no hi ha res més important que la vida dels nens. Nosaltres, les mestres d'infantil, som les responsables del seu desenvolupament, tant a nivell emocional, com a nivell físic, com a nivell psicològic... Som en certa mesura, les principals responsables de la seua educació. Som nosaltres les que hem de fer de patró o model a seguir, ells ens imiten, ens copien... per tant, hem de ser un clar exemple per a ells, per això, la nostra conducta a l'aula ha de ser la més correcta possible.

No hem d'oblidar que com a mestres d'infantil, tots els nens , (tinguen deficiències o algun problema o no), tots han de rebre la mateixa atenció, el mateix respete.... pero sobretot, la MATEIXA EDUCACIÓ. No importa si un nen és sord, és mut, té problemes a les extremitats.... Tot el contrari, amb més raó hem d'enseyar-lo a adquirir els coneixements i ensenyar-lo a formar-se com a persona.

EDUCACIÓ PER A TOTHOM!

Realment som conscients?

pense que no som conscients del que fem! Aquesta gent té alguna deficiència i la gent no té empatia ninguna i no és capaç de donar-li ajuda? Però en quina societat vivim ara?

Pense que amb aquest video, puc fer que la gent que no veu estes coses tan importants, les veja i siga suficientment empàtic, amable, respetuós, amic, sociable, comprensiu... com per a ajudar a aquestes persones que tenen alguna deficiència.

Crec que no ens adonem de la falta que lis fem a aquestes persones. Esta clar que l'educació especial es practica a l'escola per als nens amb aquestes capacitats, però a més, la societat en general, hauria de parar més esment i oferir-lis les necessitats suficients per a poder desenvolupar-se amb més soltura.

Però també necessiten de la nostra ajuda. A nosaltres no ens costa res donar-li la mà a una persona que vol passar per un pas de vianants, amb problemes de vista; o bé ajudar a una persona amb problemes físics de les extremitats superiors, a obrir-li el contenidor per a que tire la brossa... Són petites accions que per a ells significa molt. No tenim perquè apartar-los de la nostra societat, ni discriminar-los... tot el contrari, hem d'apostar per la seua total INTEGRACIÓ tant a les escoles com a la vida diària.

HEM DE POSAR-NOS EN EL LLOC DE L'ALTRE.

HEM DE SER EMPÀTICS.

TOTS TENIM ALGUNA DISCAPACITAT I POTSER LA NOSTRA SIGA NO ADONAR-NOS DE QUE PODEM CANVIAR LA SITUACIÓ.

(Espere que us haja servit d'alguna cosa)

Vivències privilegiades? El perquè d'aquest títol al meu blog

Vull ser mestra!

Com a una opinió personal he de dir que tinc una "espineta clavada" des de fa temps quan la gent em pregunta... què estudies? i jo lis conteste: magisteri d'infantil... i em responen amb un insignificant i pobre "ah!" Aleshores... ara em pregunte jo: per què? pensen que és molt senzill ser mestra d'infantil? per què ho veuen malament i de alguna forma ho menyspreen?

Crec que no hi ha millor tasca que ser mestra i més encara d'infantil. Us diré moltes raons:

- On millor que en una escola veuré un desfile de moda a diari?
- En quin lloc em diran que estic guapa encara que em visca de la mateixa manera tots els dies?
- On, sinò en una escola, m'abraçarien personetes dient-me que em volen?
- En quina altra part podria jo olvidar-me de les meues penes perquè he d'atendre a la dels altres?
- Qui més que jo rebrà més flors a diari?
- On millor que en una escola podria guiar les primeres lletres dels xiquets, que alomillor algun dia escriuen un llibre?
- En quin altre lloc veuré milers i milers de rialles cada estona?
- En quin lloc el rebran amb els braços oberts només per faltar dos dies?...

La resposta és molt evident:
Sols en una escola i amb XIQUETS és on reps TOTES AQUESTES VIVÈNCIES PRIVILEGIADES. No tot el món pot compartir i veure aquestos moments, els primers moments del desenvolupament dels xiquets... És una sensació molt gratificant i una vivència privilegiada que de vegades, ni els propis pares dels nens se n'adonen.
I d'ací és d'on ve el títol que li he posat al meu blog.

Salutacions i gràcies!!! :)
Hi ha gent que no valora la tasca important que té una mestra, però he de dir i vaig a intentar amb aquest blog, concienciar a les persones...

¡¡¡Benvinguts al meu blog!!!

Hola a tots!!!

He creat ja el meu blog. Aquest serà el primer que faig i vaig a enfocar-lo al tema de l'educació.

En ell, apareixeran vídeos interessants sobre educació en les aules i informació necessària sobre l'educació especial, enllaços i materials o recursos útils per a posar-los en pràctica a l'aula, opinions i reflexions pròpiess... etc.

Si creus que el meu blog et pot interessar i el pot a més, aportar informació de cert interés didàctic... NO DEIXES D'ENTRAR A VISITAR-LO i veure les novetats que hi afegiré!!!

Si voleu aportar-me alguna idea per a posar al meu blog... si m'agrada la tindré amb compte! :)

¡¡¡Gràcies per visitar-me!!!