La paraula EDUCACIÓ sempre està present en les nostres vides, és algo fonamental per a la formació de qualsevol persona. Educar i ensenyar als més petits és construir el futur. Gràcies a l’educació som persones educades i formades per a conviure totes juntes en una mateixa societat.
Hem de tindre una cosa clara: qui educa? Solament l’escola? Donc jo pense que no, hauria de ser una combinació i unió entre escola-família-i-espais fora de l’escola.
Les famílies són fonamentals per al desenvolupament del nen i per al seu aprenentatge, sobretot en els primers anys d’aprenentatge. La família actúa com a medi pel qual el xiquet té una interacció constant amb el medi social que l’envolta. A més, la família hauria d’encarregar-se d’ensenyar i educar als seus fills en valors, normes, conductes…
A més, hem d’educar més enllà de l’escola. Fora de l’escola també els nens poden adquirir coneixements relacionats amb la vida social, “el compartir amb els altres”, el espai d’oci, activitats extraescolars...
Peró... saben en les escoles realment què educar?
L’educació està basada en valors, i a les escoles s’han d’ensenyar valors tant morals, com conductuals, com aptitudinals, com emocionals…
Els primers anys de vida dels xiquets són fonamentals, ja que és l’oportunitat on pots ensenyar-li coses i estimular-lo per a que puga desenvolupar la seua autonomia personal, motora, per a que puga adquirir un llenguatge i un pensament i una evolució socio-afectiva. Per tant, s’ha d’atendre a les necessitats dels més menuts (entre 0 y 6 anys) per a assegurar el seu desenvolupament global, empleant estratègies i recursos lúdics i dinàmics.
“Mai hem d’oblidar que els xiquets són els protagonistes
de la seua pròpia formació.”
Cada nen és el protagonista de la seua educació, de la seua vida, de les seues decisions. Les mestres sols s’encarreguen de guiar-lis ”el camí cap a l’educació” i d’ajudar-los i escoltar-los sempre que faça falta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario